Una nova sortida del Centre el diumenge 14 de març que ens va dur per les entranyes del Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i la Serra de l’Obach. Mes tard de lo habitual degut a que es realitzar mitjançant transport públic. 17 valents varem començar sobre les 10:00 al Coll d’Estenalles tot nevat, encara amb un bon gruix de la nevada del dilluns, el mantell de blanc continu ens acompanyar quasi tota la jornada, i amb un sol radiant. La sortida ens a pemés gaudir dels paratges del parc i conèixer les seves llegendes i els racons més insòlits que van trepitjar bandolers, carruatges, cavallers, carlins, etc, gracies al Ricard Gomis. L’itinerari va passar per la Coma d’en Vila, l’alzina gran, coll de Boix, Coll de Tanca, la font de la Pola, la cova de la Porquerisa, Coll de Tres Creus, l’Obaga Gran, el Paller de tot l’any, la Font del lladre, Coll de Correu, L’Avenc del camí Ral, la Roca del Cavaller, Hostalets del Davi, la Morella, Coll de Xipo i ja a Sant Vicenç,Sant Jaume i Sant Pere de Vallhonesta, on va prendre el cafetó calent per culminar aquesta bonica sortida.
Sortida del mes de febrer, dia 28. Assistència de 22 persones Varem començar la travessa per la muntanya de Montserrat des de Can Maçana, area recreativa, zona ven equipada a taules de picnic, taulells amb el plànol de la zona, i una important tasca de reforestació. La sortida es va realitzar amb ràfegues de fort vent que al llarg dia es va anar calmar una mica, el temps era nuvolat però calorós. Varem començar pujant el PR-C-78 direcció al refugi de Vicenç Barber però com es habitual la improvisació va arribar ens varem desviar del camí per visita la zona de la Les agulles, començant de bon matí a pujar i baixar, un recorregut veritablement trencacames, passant per zones equipades amb cordes i zones que havíem de posar el cul al terra per poder baixar bé, sort a que la roca estava seca, que sinó alguns agüéssim patit molt, De les 6-7 previstes ens varem anar fins les 8 hores degut a una petita modificació del recorregut inicial, varem passar per un primera zona, anomenada Les agulles, i des de el coll de agulles varem enllaça amb el GR per la vessant nord i varem tornar a enllaçar el PR al coll de port o de porc,deixant de banda el refugi de Vicenç Barber. De baixada amb vistes panoràmiques de dels Frares encantats amb el Bacallà i el Frare Gros de protagonistes. Després de passar una balmeta petita, arribem a la gran balma de les Pruneres,; molt espaiosa i que sovint utilitzada com a refugi. Desprès de corriols arribarem al Montgròs on hi ha unes vistes impressionants de Montserrat. Seguint el camí passem per un petit estret entre roques fent desgrimpada hi arribar a una zona boscosa, torrent del Migdia que ja de pujada ens porta al coll del Camell i posteriorment a l’Albarda Castellana. On vam arribar per dinar el varem fer a l’Ermita de Sant Jeroni i finalment varem baixar al Monestir pel Pla dels Ocells amb els inacabables esglaons.
Podeu trobar fotos de la excursió a: http://picasaweb.google.es/josepquegi/Montserrat_2
Primera sortida de l’any de la secció de muntanya del Centre Excursionista a la Serra de Collserola a camí entre Cerdanyola del Vallès, Sant Cugat del Vallès i Barcelona. El dia nuvolat i les pluges del dia anterior a Barcelona van que sortíssim deu persones, a la arribada a l’àrea recreativa de Can Coll a Collserola i queia un petit plugim i el terreny estava humit i en algunes parts bastant embarrat. Però una vegada començat el camí estava millor del que podíem esperar, tota la primera part va er de pujada fins al Turo de Magarola, on hi ha un mirador construït de fusta amb vistes a tota la ciutat de Barcelona i part del Maresme i del Baix Llobregat així com dels dos Vallesos,així com s’intuïa Montserrat, La Mola i el Montseny que el dia núvol i petita calitja feia que no es vigèsim amb el seu esplendor.
De baixada varem passar per la font groga amagada en un bosc tupi’t on varem poder escoltar alguna espècie de pigot fent forats probablement, segons el so de la fusta, en algun dels plataners que hi havia, baixant per un corriol paral·lel a una riereta i travessant la mateixa algunes vegades fins arribar a un camí ample que ens portar a l’Ermita de Sant Medir,terme de Sant Cugat del Valles, famosa per la romeria que si fa cada 3 de març des de 1802.
Degut a la pluja que s’intensificava varem descartar seguir la ruta prevista pel pantà de de Can Borell però en canvi quan varem arribar al restaurant Can Borrell i la pluja havia parat varem anar a un joc no previst, el Pi d’en Xandri arbre que té una alçada de 23 metres, un perímetre de 3,20 metres de tronc i un gruix de soca de 3,60 metres, una capçada de 21 per 15 metres d’amplada i segons estudis uns 230 anys.
La següent part de la ruta va ser una aventura passant per camins que jo com a guia no havia passat mai, guiant-nos únicament pel plànol i les explicacions d’un autòcton. Finalment varem arribar a Can Coll, on les calçotades que si feien, ens feien la boca aigua i agafarem els cotxes per dinar cadascú a casa seva.
