Sortida Collserola gener 2010

Foto: Ferran Espinalt

San Tornemi.

Primera sortida de l’any de la secció de muntanya del Centre Excursionista a la Serra de Collserola a camí entre Cerdanyola del Vallès, Sant Cugat del Vallès i Barcelona. El dia nuvolat i les pluges del dia anterior a Barcelona van que sortíssim deu persones, a la arribada a l’àrea recreativa de Can Coll a Collserola i queia un petit plugim i el terreny estava humit i en algunes parts bastant embarrat. Però una vegada començat el camí estava millor del que podíem esperar, tota la primera part va er de pujada fins al Turo de Magarola, on hi ha un mirador construït de fusta amb vistes a tota la ciutat de Barcelona i part del Maresme i del Baix Llobregat així com dels dos Vallesos,així com s’intuïa Montserrat, La Mola i el Montseny que el dia núvol i petita calitja feia que no es vigèsim amb el seu esplendor.

De baixada varem passar per la font groga amagada en un bosc tupi’t on varem poder escoltar alguna espècie de pigot fent forats probablement, segons el so de la fusta, en algun dels plataners que hi havia, baixant per un corriol paral·lel a una riereta i travessant la mateixa algunes vegades fins arribar a un camí ample que ens portar a l’Ermita de Sant Medir,terme de Sant Cugat del Valles, famosa per la romeria que si fa cada 3 de març des de 1802.

Degut a la pluja que s’intensificava varem descartar seguir la ruta prevista pel pantà de de Can Borell però en canvi quan varem arribar al restaurant Can Borrell i la pluja havia parat varem anar a un joc no previst, el Pi d’en Xandri arbre que té una alçada de 23 metres, un perímetre de 3,20 metres de tronc i un gruix de soca de 3,60 metres, una capçada de 21 per 15 metres d’amplada i segons estudis uns 230 anys.

La següent part de la ruta va ser una aventura passant per camins que jo com a guia no havia passat mai, guiant-nos únicament pel plànol i les explicacions d’un autòcton. Finalment varem arribar a Can Coll, on les calçotades que si feien, ens feien la boca aigua i agafarem els cotxes per dinar cadascú a casa seva.

Xabier Iglesias